Si la tristesa i la desesperança fossin sentiments desconeguts, veuríem les coses belles qui hi ha al nostre costat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-7kG7KXE-DtfgYzHlYZhSIq-mR25cqSIdplwjVLs6xCNCip8wAN8nlagP4ItxEjjVfWMUBCKBxiGYLhaW_ClnHqwbM8CvImZdAkbQJen7_Bgq92vMozNLpqJDQbSyYwGNnyGcOmLFd0TU/s320/imagesCANCAVX7.jpg)
Què serà Nadal
si no hi ha pau al món
ni al teu cor.
Si el temps ho esborra tot
i no he demanat perdó.
Si la vida es com un joc
i no valores el tresor.
Si cau lleu sobre teu
la tristesa dels estels.
Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.
Si no plou sobre els sembrats
què serà Nadal.
Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats
Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa.
passant pel teu costat.
Si neixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.
Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa
passant pel teu costat.
Marina Rossell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada