dimecres, 25 de novembre del 2009

La Gavina

Allà hi era ella: quieta. Amb el bec apuntant a l’horitzó, semblava que formés part d’aquell enrenou de roques relliscoses i punxegudes. Les onades anaven i venien cada vegada amb més força, esclatant d’escuma blanca contra l’espigó, era com si milers d’espurnes d’aigua salada volguessin acaronar-la. De cop obre les ales i mandrosament, comença a bategar-les i aixeca el vol. Era tan elegant, tan gràcil! El seu plomatge era gris, com el color de les cendres d’olivera. Sola, arraulida damunt la sorra i amb una pregària als llavis, va veure com se n'ava mar endins: la gavina

Oh, gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent mar enfora,
vas voltant sense parar
a la platja assolellada
platja de dolços records
on dia i nit i fa estada,
la nina dels meus amors.

Quan la vegis sola
prop la quieta onada
dóna-li la besada
que li envio més fervent
digues-li que sento
dolça melangia
i que en ella penso
en tot moment.

Oh, igual que tu gavina
el mar pogués jo travessar
fins arribar a la platja
on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna
en el seu bell despertar
de la nina entre somnis
és tan grat acariciar.

Quan la vegis sola
prop la quieta onada
dóna-li la besada
que li envio més fervent
digues-li que sento
dolça melanguia
i que en ella penso
en tot moment.

Oh, gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent, mar enfora,
vas voltant fins arribar
a la platja assolellada
platja de dolços records
on dia i nit i fa estada
la nina dels meus amors.

Marina Rossell


dimecres, 18 de novembre del 2009

Qué serà Nadal.

Si demanar perdó fos tan fàcil i oblidar, feina senzilla, potser en el món hi hauria pau.
Si la tristesa i la desesperança fossin sentiments desconeguts, veuríem les coses belles qui hi ha al nostre costat.



Què serà Nadal
si no hi ha pau al món
ni al teu cor.
Si el temps ho esborra tot
i no he demanat perdó.
Si la vida es com un joc
i no valores el tresor.
Si cau lleu sobre teu
la tristesa dels estels.

Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.

Si no plou sobre els sembrats
què serà Nadal.

Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats

Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa.
passant pel teu costat.


Si neixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.

Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa
passant pel teu costat.




Marina Rossell.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

TEMPS ERA TEMPS


Cançó de matinada.


Cançons de matinades que broden els records d’un passat.

Colors d’albades que entraven pels finestrons i tenyien les parets de promeses.

Despertar de somnis.

Olor del cafè de tupí, de pa torrat al foc,...

Brogit de persones, carros i bèsties.

El sarró a l’esquena i la bóta de vi.

De pastura en pastura, de sol a sol.



LA TIETA

La tieta seguint la rutina de sempre. El missal a la mà i cap a missa de vuit, no fos pas que el mossèn la trobés a faltar. Dos cops per setmana comprava el pa, rodó però no massa, deia, ben torrat però no cremat, afegia. La tieta Carme va ésser tieta per imposició de l’oncle Ramon, el seu pare. Carmeta: “tu et quedaràs a casa per cuidar-me”, li dia, “ja saps que jo sol no me’n surto”. I la Carmeta, obedient, així ho va fer. Comprava el palmó, donava uns cèntims al mes al seu fillol, el meu pare, i li feia la crema amb sucre cremat com a ell li agradava. Va morir sola mentre dormia, no va voler anar a viure a casa de ningú.
Va morir la senyoreta. Descansi amb pau.




Per Sant Joan es feia neteja de les golfes, i totes aquelles andròmines que s’havien acumulat durant l’any, feien cap a la foguera, i també els mals records, algunes vegades. Era la primera festa grossa de l’estiu, es feia molt xivarri pels carrers. Estrenàvem un vestit, anàvem de revetlla, encara que no sempre ens venia a treure a ballar el xicot que volíem, els pares ens deixaven arribar més tard a casa i això sempre era bo. Però els anys han passat i ens han allunyat a tots d’aquells carrers.


Gina