Allà hi era ella: quieta. Amb el bec apuntant a l’horitzó, semblava que formés part d’aquell enrenou de roques relliscoses i punxegudes. Les onades anaven i venien cada vegada amb més força, esclatant d’escuma blanca contra l’espigó, era com si milers d’espurnes d’aigua salada volguessin acaronar-la. De cop obre les ales i mandrosament, comença a bategar-les i aixeca el vol. Era tan elegant, tan gràcil! El seu plomatge era gris, com el color de les cendres d’olivera. Sola, arraulida damunt la sorra i amb una pregària als llavis, va veure com se n'ava mar endins: la gavina
Oh, gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent mar enfora,
vas voltant sense parar
a la platja assolellada
platja de dolços records
on dia i nit i fa estada,
la nina dels meus amors.
Quan la vegis sola
prop la quieta onada
dóna-li la besada
que li envio més fervent
digues-li que sento
dolça melangia
i que en ella penso
en tot moment.
Oh, igual que tu gavina
el mar pogués jo travessar
fins arribar a la platja
on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna
en el seu bell despertar
de la nina entre somnis
és tan grat acariciar.
Quan la vegis sola
prop la quieta onada
dóna-li la besada
que li envio més fervent
digues-li que sento
dolça melanguia
i que en ella penso
en tot moment.
Oh, gavina voladora
que volteges sobre el mar
i al pas del vent, mar enfora,
vas voltant fins arribar
a la platja assolellada
platja de dolços records
on dia i nit i fa estada
la nina dels meus amors.
Marina Rossell
dimecres, 25 de novembre del 2009
dimecres, 18 de novembre del 2009
Qué serà Nadal.
Si demanar perdó fos tan fàcil i oblidar, feina senzilla, potser en el món hi hauria pau.
Si la tristesa i la desesperança fossin sentiments desconeguts, veuríem les coses belles qui hi ha al nostre costat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-7kG7KXE-DtfgYzHlYZhSIq-mR25cqSIdplwjVLs6xCNCip8wAN8nlagP4ItxEjjVfWMUBCKBxiGYLhaW_ClnHqwbM8CvImZdAkbQJen7_Bgq92vMozNLpqJDQbSyYwGNnyGcOmLFd0TU/s320/imagesCANCAVX7.jpg)
Què serà Nadal
si no hi ha pau al món
ni al teu cor.
Si el temps ho esborra tot
i no he demanat perdó.
Si la vida es com un joc
i no valores el tresor.
Si cau lleu sobre teu
la tristesa dels estels.
Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.
Si no plou sobre els sembrats
què serà Nadal.
Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats
Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa.
passant pel teu costat.
Si neixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.
Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa
passant pel teu costat.
Marina Rossell.
Si la tristesa i la desesperança fossin sentiments desconeguts, veuríem les coses belles qui hi ha al nostre costat.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-7kG7KXE-DtfgYzHlYZhSIq-mR25cqSIdplwjVLs6xCNCip8wAN8nlagP4ItxEjjVfWMUBCKBxiGYLhaW_ClnHqwbM8CvImZdAkbQJen7_Bgq92vMozNLpqJDQbSyYwGNnyGcOmLFd0TU/s320/imagesCANCAVX7.jpg)
Què serà Nadal
si no hi ha pau al món
ni al teu cor.
Si el temps ho esborra tot
i no he demanat perdó.
Si la vida es com un joc
i no valores el tresor.
Si cau lleu sobre teu
la tristesa dels estels.
Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.
Si no plou sobre els sembrats
què serà Nadal.
Si naixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats
Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa.
passant pel teu costat.
Si neixem trencats
i no donem la mà
als desesperançats.
Si oblidem als oblidats
i no donem la mà
als desafortunats.
Ai, cor dessolat
mira la tendresa
mira la bellesa
passant pel teu costat.
Marina Rossell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)