dijous, 4 de febrer de 2010

Algun dia...



Algun dia, sense presses, faré una casa amb mimoses grogues com el sol de l'hivern i, al seu resguard, escriuré mil contes que provoquin mil rialles.

Algun dia, sense presses, agafaré una onada blava amb crestes blanques com la neu, la portaré al bosc i li ensenyaré com són de bonics els esquirols.

Algun dia, sense presses, agarraré un bon feix de llenya i quan arribi la nit l'encendré, vull que les flames donin escalfor a la lluna, i que les guspires rialleres acaronin sa blancor.

Algun dia, sense pressa, agafaré una almosta d'aigua freda, l'ompliré de la nostra poesia, la llançaré cap amunt i després li diré al vent que l'escampi per tot arreu.
Tot això, algun dia ho faré.

1 comentari:

  1. Gina, com m'agradat! Algun dia, quan estiguis instal·lada a la teva nova casa, amb arbres fruiters tropicals en lloc de mimoses (no es pot tenir tot!), tindràs temps per fer algunes de les coses que desitges

    ResponSuprimeix